La segona intervenció pràctica podem dir que va despertar actituds en els alumnes molt diferents.
Com a sessió vam voler fer el joc del Tic – Toc que és el mateix que va fer la mestra d’educació física en la sessió d’observació que nosaltres vam assistir, però en aquest cas, variant normes.
Primer vam jugar el joc normal, amb les seves normes i a la seva manera, i desprès vam canviar i vam posar a cada nen/a un “post-it” amb un “rol” que ells/es mateixos no sabien, tant sols ho podien veure els seus companys/es.
En els “post-it” posava frases com “ningú em mata”, “tots em passen la pilota”, “les nenes van contra mi”, “els nens van contra mi”, “tots em maten”...
Vam voler posar aquests rols concretant la persona, és a dir, que teníem clar que, per exemple, al Gino, el nen rebutjat, hauria de tenir una frase com “ningú em mata”, mentre que al Jordi, un dels líders, duia una frase com “tots em maten”. Davant d’aquest canvi de papers vam veure infinitat d’actituds que voldria comentar.
La primera de totes, van ser comentaris per part dels alumnes que tenen més lideratge, com “quin avorriment!”, “tots em volen matar!”... realment no es trobaven en “la seva salsa” i per tant, es sentien malament, ja que a la reflexió final de grup, ho van dir sense cap problema, ja que estaven, des de sempre, acostumats a guanyar i ser sempre els primers.
La segona reacció i molt important, que d’alguna manera volíem que passés, va ser la reacció dels rebutjats, sobretot d’en Gino. Estava gaudint com el que més en el joc, feia unes expressions que vam al·lucinar, a més de comentaris com “senyo, que guai, no m’eliminen!”. Va ser com si l’autoestima d’aquest alumne pugés de cop, mentre que els altres estaven com enrabiats.
En la reflexió final, es van adonar de com es sentien aquells que sempre eliminaven, i com es sentien, per una altra banda, aquells que mai eren eliminats. Aquest canvi de rols, canvi d’actituds va ser molt important, crec que va ser un granet de sorra que vam posar en aquell grup – classe, ja que és molt complicat que l’actitud de tots hagi canviat per dues sessions, però sí que ha produït un petit canvi de reflexió de tots i cadascun dels membres de la classe, i crec que si es continués treballant molt més es podria solucionar perfectament el problema de rebuig que existia des del començament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada