REFLEXIÓ GRUP 10. No tot es guanyar!

Les companyes ens han presentat el seu projecte respecte la frustració d’un alumne en jocs de competició. Realment el resultat que han obtingut m’ha impressionat. És al·lucinant com ha canviat l’actitud de l’alumne segons els vídeos que ens han passat. Aquest fet encara ens motiva més com a mestres i és molt més satisfactori per continuar treballant d’aquesta manera i veure com es van desenvolupant els nens i nenes.

A través de les emocions, dels companys/es, de la relaxació han aconseguit canviar l’actitud de l’alumne.

Una experiència relacionada amb aquest fet és el treball de la meva tutora de pràctiques. Treballa molt l’espera amb els seus alumnes, ja que considera que en molts casos es desesperen i acaben una activitat i ja volen començar una altra, sense parar, i creu que l’espera i la paciència són dos factors que també s’han de treballar.

Crec que té raó en aquest sentit, ja que en la societat no tot ho tenim a l’abast, no tot o tenim a la de “ja” i per tant cal desenvolupar aquests valors.

REFLEXIÓ GRUP 9. La integració intercultural

Les següents companyes ens parlen da la integració d’un alumne nouvingut a l’aula. Voldria comentar una experiència viscuda fa uns anys al Casal d’Estiu del meu poble.

Normalment al casal venen nens i nenes que ja es coneixen i gairebé repeteixen cada any, per tant el fet de treballar activitats de coneixença és bastant secundari, tot i que també les treballem. Però en aquell cas, va venir una nena nova que aquell mateix any començava l’escola al poble, es deia Dasha i no entenia l’idioma encara. Vam fer jocs de coneixença i vam començar a integrar-la poc a poc, però tot el treball no el vam fer nosaltres sinó els nens i nenes. Vaig al·lucinar com aquests acollien a la nena i es comunicaven amb ella, ja sigui amb gestos o no, però s’entenien millor que els monitors/es i poc a poc creant un ambient agradable entre tots, la Dasha no va tenir cap problema de relació i la seva mare va estar molt agraïda ja que, volia tornar al casal un altre cop. Va ser un fet que em va impactar molt. Comentar també que a l’extraescolar de multi esport que feia aquest hivern va passar un fet similar, una noia que tampoc entenia l’idioma s’entenia perfectament amb les seves companyes e classe i realment em va impactar.

Voldria compartir un enllaç d’un article d’en Victor Lopez Pastor, Àngel Pérez Pueyo i Roberto Monjas Aguado sobre la integració de l’alumnat.

REFLEXIÓ GRUP 8. Sobreviure per a viure

Els nostres companys/es han parlat sobre el treball interdisciplinar, la relació entre les matemàtiques i l’educació física, en aquest cas.

Han comentat que alumnes deien “quin rollo fer mates, després també ens toca mates!”. A moltes escoles ja es té com habitual la separació d’assignatures. Hi ha una mania de treballar per separat, les mates són les mates i punt. Crec que és un fet totalment antieducatiu, erroni. Què millor que treballar de forma interdisciplinar, i perquè? Com ens diria Pere Molina, de la Universitat de València, implica una transformació profunda en els mètodes d’ensenyament i requereix un canvi d’actitud i de les relacions entre el professorat i l’alumnat, és una cooperació orgànica que involucra més a persones que a disciplines (realitat mateixa), treball en equip del professorat, canvi en l’enfocament dels continguts disciplinaris.

Crec que el treball interdisciplinari pot tenir molt suc i pot fer que l’aprenentatge sigui molt més gratificant. Per què no podem treballar l’anglès amb l’educació física o a l’inversa? I així fins un llarg etc.

REFLEXIÓ GRUP 7. Ocupació racional dels espais

Els companys ens han presentat avui el seu projecte d’ocupació racional dels espais, la presa de decisions envers un joc en equip.

Aquesta exposició m’ha fet recordar una vivència a l’escola on vaig fer les pràctiques.

Recordo que la mestra d’Educació Física va proposar fer el joc de les 10 passes i allò va ser un caos. Eren alumnes de 4rt de primària i desprès d’explicar les normes del joc eren incapaços de desmarcar-se. Anaven tots a per la pilota i llavors es produïen molts conflictes, així com comentaris “no em passen la pilota...”. Crec que això era un conflicte que calia treballar, però la mestra, a part de donar indicacions de com fer el joc i que es desmarquessin, en cap moment ho va tornar a treballar més i va continuar la seva programació.

Vaig trobar lleig que no es continués treballant amb el tema per tal de que els alumnes desenvolupin el fet de prendre decisions envers un joc en equip.

Durant la mateixa sessió el que jo hauria fet es posar zones, treballant en diferents parts de la pista i així d’alguna manera, els alumnes no vagin sempre darrere la pilota i es decideixin més a desmarcar-se i a demanar-la al seu company/a. El joc podria haver canviat totalment i poc a poc aniríem traient aquestes zones, clar que hauríem de veure la resposta dels nostres alumnes, podria ser un nou conflicte que podríem intentar resoldre tots junts a l’aula.

REFLEXIÓ GRUP 5 i 6. Ens interessem en aprendre / Relaxació a través de l'Educació Física

Els nostres companys/es ens han exposat sobre la motivació dels alumnes envers el professor/a, és a dir, treballar la motivació a través del professor/a.

Com bé ens han dit els nostres companys/es és molt important per augmentar la motivació, conèixer als alumnes, utilitzar recursos adients i que sigui del seu interès.

Estic fent un curset del programa NEREU, i aquí és molt important la motivació als nens/es, ja que son nens/es amb problemes d’obesitat, sedentarisme o sobrepès i per tant això de fer esport no és del seu gust, per tant, una de les coses que posen a l’abast dels nens/es és que es facin activitats que a ells els hi agrada, sempre partint dels seus interessos i aficions i a partir d’aquí treballar el que ens interessa, en aquest cas el programa busca altres objectius més concrets, però reconduint-ho, per exemple, amb una classe d’Educació Física, realment és el mateix, podem partir dels interessos dels nostres alumnes i nosaltres com a professionals crear activitats on aquests vagin desenvolupant les diferents competències bàsiques, on s’ha vist que es programin unes activitats fixes i es facin a totes les escoles el mateix, amb diferents grups – classe? Existeixen, i personalment he viscut dues experiències en dues escoles on la programació és la mateixa any rere any i, per exemple, que utilitzin les mateixes activitats tant per 1r de primària com per 2n.

He afegit dos grups en la mateixa reflexió ja que, crec que tan lligats en el sentit de motivació, el grup dels pirates crec que ha fet un treball molt bo respecte aquest tema, motivar als alumnes per a treballar la relaxació, ha partit dels interessos dels alumnes i les seves característiques i això, com ja he dit, és molt important.

REFLEXIÓ GRUP 4. Exclusió escolar

Avui hem fet nosaltres la nostra exposició a classe sobre les nostres vivències a l’escola amb el projecte que hem volgut dur a terme. Hem volgut expressar tot allò que nosaltres hem viscut i espero que hàgim pogut expressar tot allò que hem fet juntament amb els nens i nenes de l’escola Camps Elisis.

Comentar que nosaltres havíem dit que no havíem avaluat, aquí ens vam equivocar, ja que, sí que ho hem fet, el que no hem fet és una qualificació, no ens interessa per a res qualificar allò, sinó el que volíem fer era desenvolupar la competència social i ciutadana per un problema sorgit a l’aula i crec que hi hem posat un granet de sorra en aquell grup – classe, que si es continues treballant, perfectament s’hauria pogut solucionar el conflicte, no dic que s’assoleixi la competència, ja que aquesta no s’assoleix sempre hi ha més que donar i millor, sinó que poc a poc anem desenvolupant-la i així com una roda que mai s’acaba.

Per tant, el que hem fet ha estat una avaluació diagnòstica, que és un procés d’avaluació del nivell de desenvolupament de les competències bàsiques de cadascun dels alumnes.

Voldria compartir amb vosaltres un article que vaig llegir l’altre dia de diversos d’autors que titula “la evaluación formativa y compartida en educación física. De la crítica al modelo tradicional a la generación de un sistema alternativo. Revisión de 12 años de experiencia”.