Com ens diu la mestra María Luisa Herrero Nivela, del Departament de Psicologia i Sociologia, de l’Escola Universitària de Magisteri a la Universitat de Saragossam, en el seu llibre “Aplicación de la metodología observacional al estudio del comportamiento infantil en el aula”:
“La importància atribuïda a l’observació dins tant de la formació inicial com permanent del professorat es diu al gran ventall de possibilitats que aquesta té dins de l’àmbit educatiu, ja que pot ser utilitzada com a mètode d’investigació de les diferents realitats que es donen. Per tant, hem d’utilitzar-la amb tot el seu rigor però sabent de que tant l’instrument de registre utilitzat per la recollida de dades, sistema de categories o formats de camps, així com el disseny que utilitzem per a l’anàlisi de les dades varia en funció de la finalitat de la investigació, o bé com instrument d’ obtinguda d’informació sobre els alumnes, tant en el seu procés d’aprenentatge com d’actituds, personalitat, problemàtiques...”
Per tant, és molt important l’observació, però com diu la senyora Herrero, aquesta varia segons el nostre objectiu, en el nostre cas l’observació actitudinal dels alumnes, en relació al possible rebuig a certs companys/es en un mateix grup – classe.
Avui, hem anat a l’escola Camps Elisis a realitzar una sessió d’observació per tal de confirmar que, el conflicte que havíem observat durant l’època del pràcticum, encara continua, i per tant, poder analitzar les diferents situacions per actuar-hi davant aquest problema.
Per tant, podem dir que encara continua el conflicte a l’aula, ja que ens trobem amb dos nois, en Gino i l’Anthony, i una noia, la Laura, que es troben més desplaçats del grup. Principalment, en Gino.
Varem veure com, ja de bon principi, a l’hora d’elegir als membres d’un equip, en Gino, efectivament, va quedar-se l’últim en ser elegit i a més, a la companya que li tocava elegir-lo, en cap moment anomena el seu nom, sinó que posa cara de ràbia pel fet de que el nen vagi al seu equip.
Aquesta va ser la primera evidència que varem trobar, però no l’última. A l’hora de realitzar els jocs, varem trobar també indicis d’aquest problema.
Al joc de “Moros i Cristians” per una banda, elegien a l’Anthony i a la Laura dels primers, per tal d’eliminar-los abans, ja que, físicament no eren “bons” i per tant no corrien tant com la resta, mentre que a en Gino el deixaven com oblidat fins que no tenien més remei que elegir-lo a ell, ja que els altres corrien molt més.
Finalment, al darrer joc, el “Tic – Toc”, dins el mateix grup es creava un subgrup que es posaven d’acord i entre ells no s’eliminaven i anaven tot a un, aquest un efectivament era en Gino. I, com es d’esperar, en Gino s’emprenyava perquè tots anaven contra d’ell.
Doncs ens trobem amb un problema relacionat amb el rebuig que, intentarem abordar després de Setmana Santa, realitzant sessions on duguem a terme activitats on s’eviti aquest conflicte.
Intentarem solucionar el problema, tot i que sabem que és realment complicat solucionar un fet com aquest en dues sessions, però NO és impossible, i per tant, intentarem posar tots els mitjans possibles per crear un millor ambient amb el grup - classe, i evitar que el conflicte vagi a més.
Finalment dir que, varem voler filmar la sessió d'avui per compartir-a amb vosaltres, però no ens varen deixar, espero que a través de les explicacions que faré de les situacions a l'aula,us feu una idea de com es presenta el conflicte.
