El procés d'observació


Com ens diu la mestra María Luisa Herrero Nivela, del Departament de Psicologia i Sociologia, de l’Escola Universitària de Magisteri a la Universitat de Saragossam, en el seu llibre “Aplicación de la metodología observacional al estudio del comportamiento infantil en el aula:

“La importància atribuïda a l’observació dins tant de la formació inicial com permanent del professorat es diu al gran ventall de possibilitats que aquesta té dins de l’àmbit educatiu, ja que pot ser utilitzada com a mètode d’investigació de les diferents realitats que es donen. Per tant, hem d’utilitzar-la amb tot el seu rigor però sabent de que tant l’instrument de registre utilitzat per la recollida de dades, sistema de categories o formats de camps, així com el disseny que utilitzem per a l’anàlisi de les dades varia en funció de la finalitat de la investigació, o bé com instrument d’ obtinguda d’informació sobre els alumnes, tant en el seu procés d’aprenentatge com d’actituds, personalitat, problemàtiques...”

Per tant, és molt important l’observació, però com diu la senyora Herrero, aquesta varia segons el nostre objectiu, en el nostre cas l’observació actitudinal dels alumnes, en relació al possible rebuig a certs companys/es en un mateix grup – classe.


Avui, hem anat a l’escola Camps Elisis a realitzar una sessió d’observació per tal de confirmar que, el conflicte que havíem observat durant l’època del pràcticum, encara continua, i per tant, poder analitzar les diferents situacions per actuar-hi davant aquest problema.

Per tant, podem dir que encara continua el conflicte a l’aula, ja que ens trobem amb dos nois, en Gino i l’Anthony, i una noia, la Laura, que es troben més desplaçats del grup. Principalment, en Gino.

Varem veure com, ja de bon principi, a l’hora d’elegir als membres d’un equip, en Gino, efectivament, va quedar-se l’últim en ser elegit i a més, a la companya que li tocava elegir-lo, en cap moment anomena el seu nom, sinó que posa cara de ràbia pel fet de que el nen vagi al seu equip.

Aquesta va ser la primera evidència que varem trobar, però no l’última. A l’hora de realitzar els jocs, varem trobar també indicis d’aquest problema.

Al joc de “Moros i Cristians” per una banda, elegien a l’Anthony i a la Laura dels primers, per tal d’eliminar-los abans, ja que, físicament no eren “bons” i per tant no corrien tant com la resta, mentre que a en Gino el deixaven com oblidat fins que no tenien més remei que elegir-lo a ell, ja que els altres corrien molt més.

Finalment, al darrer joc, el “Tic – Toc”, dins el mateix grup es creava un subgrup que es posaven d’acord i entre ells no s’eliminaven i anaven tot a un, aquest un efectivament era en Gino. I, com es d’esperar, en Gino s’emprenyava perquè tots anaven contra d’ell.

Doncs ens trobem amb un problema relacionat amb el rebuig que, intentarem abordar després de Setmana Santa, realitzant sessions on duguem a terme activitats on s’eviti aquest conflicte.

Intentarem solucionar el problema, tot i que sabem que és realment complicat solucionar un fet com aquest en dues sessions, però NO és impossible, i per tant, intentarem posar tots els mitjans possibles per crear un millor ambient amb el grup - classe, i evitar que el conflicte vagi a més.

Finalment dir que, varem voler filmar la sessió d'avui per compartir-a amb vosaltres, però no ens varen deixar, espero que a través de les explicacions que faré de les situacions a l'aula,us feu una idea de com es presenta el conflicte.

"Panfleto antipedagógico"


“Mark Twain exposa en una de les seves obres que “ El temps! Tot el món es queixa del temps però no hi veig a ningú que faci res per a solucionar-ho”. També aquí i ara, pràcticament en tota Europa, hi ha una gran majoria de descontents que es queixen de com va l’Educació. Inclús es fan coses per a solucionar-la: a Espanya, per exemple, es promulga una nova llei sobre la qüestió cada tres o quatre anys. En canvi, dóna la impressió de que aquests remeis més bé afecten negativament la malaltia que pretenen tallar... sobre tot perquè no es posen d’acord sobre el diagnòstic de la dolença. Uns polítics culpen als altres, els altres als uns, i mentre els mestres mouen tristos el cap o s’encongeixen d’espatlles. “L’educació? Es farà el que es pugui. Però solució, el que es diu solució...”

Tal com diu aquest fragment del llibre, en aquest país, diria que és un dels pitjors en l’àmbit educatiu a la Unió Europea. Com som així, avui canviem la llei d’educació perquè canvia el partit polític que presideix el país, i l’endemà el tornem a canviar perquè torna a canviar de president. És això una manera correcta per dur a terme una educació de qualitat?

Hi ha països arreu d’Europa, com en el cas d’Alemanya, que tenen una llei d’educació que tant sols es modifica segons la demanda de la societat, és a dir, són nous temps i efectivament no podem utilitzar una llei d’educació que es va escriure, en el seu moment, fa 100 anys... Els temps canvien, la societat evoluciona, i la demanda educativa que hi ha en la nostra societat és totalment diferent. Per tant, es totalment correcte la modificació d’una llei d’educació que es centri en el que ens interessa i és que es desenvolupin aquelles competències per poder afrontar una vida social en la que ens trobem.

El que passa aquí a Espanya, és diferent. Estem parlant de, principalment dues balances polítiques que, en teoria, estan totalment oposades i que quan entra una, l’educació es centra en uns valors, i quan entra l’altra parlem d’uns altres. En resum, que ens fan tornar com a bojos. Què costa posar-se d’acord en un àmbit que afecta directament a la població del país, al futur i a la vida de tots i cadascun dels habitants? Doncs que s’ho preguntin a ells!

Malgrat aquest fet polític que afecta d’una o altra manera a l’educació, en aquest cas, nosaltres, com a mestres, podem continuar amb els nostres ideals, amb la nostra manera de fer, diguin el que diguin.

Finalment, voldria compartir un fragment d’un conte que apareix en aquest llibre, i que representa un fet interessant:

“Y así marchó el emperador en el desfile bajo el sagrado palio, y la gente que llenaba las calles y las ventanas decía:

- ¡Qué magnígico traje lleva el emperador!¡Qué bien le sienta!

Nadie quería reconocer que no veía nada, porque el que lo hiciera demostraría ser un tonto o un incapaz para el cargo que ocupaba. Ninguno de los trajes del emperador había tenido tanto éxito.

- Pero ¡si el emperador va desnudo! –dijo un niño pequeño.

- ¡Escuchad a ese niño inocente! –dijo el padre, y unos se susurraron a otros lo que había dicho el niño.

- ¡El emperador va desnudo! –gritó por fin la gente.

Y el emperador se llevó un gran susto, pues estaba convencido de que decían la verdad, pero pensó: << Tengo que terminar el desfile >>. Y continuó, aún más orgulloso, con los chambelanes llevando unos faldones inexistentes.

H.C. Andersen

Què dir sobre aquest escrit d’un conte del senyor Andersen “El traje nuevo del Emperador”? En aquest conte, i més concretament en aquest fragment podem treure moltes conclusions centrant-les en l’educació, així com, aprendre a escolar als nens i nenes. Perquè siguin nens/es no els hem de tractar com a poc intel·ligents, o taxar-los com a incultes, són persones, i podem aprendre d’ells igual que ells aprenen de nosaltres. Per tant, reconduït aquest fet, podrem dir que es necessari escolar als nostres alumnes, les seves demandes, els seus interessos i molts cops ens fan veure quina és la realitat que ens envolta.

El nostre projecte. Mapa conceptual

El grup amb que comparteixo el projecte de treball que tenim proposat dedicar en aquesta assignatura és amb la Marta Vidal i l’Ariadna Flix.

De bon començament ens vam asseure i vam tenir clar què volíem tractar el rebuig en els alumnes, un tema complex però interessant.

Després de buscar informació sobre el tema, que més endavant anirem desenvolupant, varem voler representar a través d’aquest mapa conceptual (que sota desenvolupo per punts, ja que no em permet introduir un document word), les intencions del nostre projecte, partint d’una situació real que passa a l’escola on hem fet pràctiques, i que volem resoldre. De bon principi creiem que necessitaríem una sessió d’observació per veure si, el fet que nosaltres varem observar en les pràctiques, continua existint. En cas positiu, posaríem les mesures necessàries per resoldre’l.

Ara mateix, no podem realitzar cap tipus de sessió, ja que, cal un procés observatori que hem volgut compartir també a través d’un sociograma que realitzarem al grup – classe, i a partir d’aquí dissenyar el que els nostres alumnes necessiten, en cap moment volem crear una sèrie de sessions on el simple objectiu sigui fer-les i prou, sinó posar-les en pràctica a través del problema sorgit a l’aula, fent les variacions necessàries en tot moment.

Per tant, en aquest mapa conceptual, comentar que de bon començament ens trobem en l’àmbit escolar, i que a través de l’observació i el sociograma intentarem veure si hi ha algun problema dins el grup – classe. Suposem que detectem aquest problema, el qual definiríem com “la problemàtica a l’hora de fer grups”, és a dir, el rebuig a certs alumnes. Aquest fet, pot provocar el bullying que, segons els tipus que existeixen, seria el bullying social.

Per tant, el tema l’intentarem solucionar treballant la competència social i ciutadana, amb la intenció de treballar a través de jocs cooperatius.

La setmana vinent, començarem amb el nostre procés d’observació, i a partir d’aquí, decidirem el moment per dur a terme el nostre projecte i que, d’alguna manera solucioni aquest problema, que en principi creiem que continua existint en el grup – classe.

Cal dir, que el grup on trobem aquest fet, d’una manera més destacada, és amb els alumnes de 5è de primària, concretament amb dos nens i una nena.


RESUM DEL MAPA CONCEPTUAL:

  1. ÀMBIT ESCOLAR

  2. A través de L'OBSERVACIÓ i un SOCIOGRAMA.

  3. Detectem el PROBLEMA: "LA PROBLEMÀTICA A L'HORA DE FER GRUPS".

  4. Aquest problema pot provocar el BULLYING.

  5. Segons els tipus de bullying (físic, verbal, social, psicòleg i indirecte) seria del tipus SOCIAL.

  6. Un cop tenint la situació real del problema i el que ens pot arribar a provocar, ho podríem solucionar treballant la COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA.

  7. Ho faríem a través de JOCS COOPERATIUS.

  8. Aquests jocs ho realitzariem a través d'unes sessions on la primera sería D'OBSERVACIÓ i la segona i tercera sería la nostra INTERVENCIÓ PRÀCTICA.