Planificació de l'assignatura. Educació Física i la seva didàctica II

De bon principi vaig trobar molt interessant el plantejament de l’assignatura d’Educació Física II. El fet d’entrar i començar a encarar l’assignatura d’una altra manera ha fet que cridés l’atenció a tots els alumnes, ja que, tots estàvem atents i interessats per veure com acabaria la cosa.

Des que vaig arribar a la UdL, les classes han estat de transmissió de continguts, sense haver-hi un intercanvi d’opinions. Molts cops ens parlaven de l’aprenentatge significatiu, de la pràctica constructivista, però en molts casos ens trobàvem en unes pràctiques totalment conductistes.

El primer any vaig fer la carrera a la Universitat de Vic, i recordo una professora que destacava de tots els altres, ja que va ser capaç de cridar-nos l’atenció, de motivar-nos per aprendre, conèixer, treballar del que volíem, i et feia anar a la seva classe amb ganes, pel teu compte t’interessaves per diferents temes, ho comentaves amb els companys/es, amb la pròpia professora, etc.

Un cop vaig arribar a la Universitat de Lleida, poc a poc vaig anar veient les metodologies que empraven els professors i no vaig tornar a veure, en tot el que he fet de carrera, cap professor/a capaç de prendre aquesta atenció, ben al contrari, va arribar un punt que estaves tan desmotivat que anaves a classe, feies el que ells/es volien i un dia menys, no t’interessaves per res i realment vas desitjant dia rere dia que arribi el moment en acabar la carrera. Realment és molt trist, i en aquest tema sóc totalment crítica, ja que ho he viscut en primera persona i trobar-te en aquesta situació no és gens agradable. Si et pares a pensar, els mestres s’haurien d’adonar que la motivació ha anat progressivament a pitjor. Però un fet que va fer pujar aquesta motivació de cop, va ser el pràcticum, una experiència inoblidable que em va deixar amb molt bon sabor de boca i que vaig posar-li tantes ganes que desitjava tenir ja un grup classe i poder treballar amb ells/es.

Un cop acabat el pràcticum i desprès de l’experiència viscuda els darrers anys, la motivació tornava a disminuir, i és el mateix que els alumnes més petits o els adolescents, si es troben en varies situacions on el seu mestre/a en cap moment presta interès i mostra antipatia per aprendre, any rere any, vingui el mestre/a que vingui tindran aquesta actitud, fins que de cop i volta, es gira la truita, i et trobes amb un plantejament de classe com aquest, com el trobat en aquesta assignatura, totalment diferent a tots, però el més interessant.

Surts de les classes amb la pell de gallina, amb ganes de compartir experiències.

Realment, en tots aquests anys de carrera no he trepitjat gairebé la biblioteca, trist perquè gairebé no sabia ni com anava la recerca de llibres. Ara em sorprenc perquè, sempre m’ha agradat llegir novel·les i les he aparcat per poder llegir aspectes més relacionats amb l’educació. Estic orgullosa de poder anar-hi per mi sola, sense cap responsabilitat ni compromís a buscar llibres, articles... a llegir, apuntar allò més important per tenir-ho. Em sento satisfeta de fer-ho i reflexiono i penso que això és l’essència de l’aprenentatge, les ganes d’aprendre.