Caminem endavant!

Fins aquí una etapa? Fins aquí uns aprenentatges? Bé, una etapa potser sí, però ens equivoquem en pensar que fins aquí acaben els nostres aprenentatges, que pot ser hàgim acabat la carrera no voldrà dir que siguem uns bons mestres i que ara ja hem pujat de nivell.

És cert que fins aquí ha acabat una vida d’estudiant universitari, però les nostres il·lusions, els nostres esforços encara continuen i potser ho fan amb més ganes. Amb més ganes de seguir aprenent, d’estar en una classe, de veure a tots aquells nens i nenes amb uns ulls enormes mirant-te com a expectants, com a “a veure què ens farà fer aquest/a ara?” o bé, molts veure’ns com un referent, com algú que aprecien i miren bocabadats.

Nens i nenes amb ganes d’aprendre, de viure, de compartir, nens i nenes amb problemes, amb dificultats, però amb ganes de tirar endavant, de caminar, d’afrontar la vida, de ser feliç...

Famílies que vetllen pels seus fills, famílies que pot ser no tant, però són famílies amb contextos, amb característiques i amb costums diferents que compartiran, o no, amb nosaltres uns objectius, o potser un dels més importants que serà que el seu fill/a aprengui, gaudeixi fent-ho, es desenvolupi i sigui feliç.

Voldria compartir un enllaç d’una conferència d’en Santos Guerra. En aquesta ponència, en Santos Guerra ens parla de l’educació i destacar-hi que, molts cops, el fet de que els nens i nenes tinguin ganes d’aprendre, de participar-hi, de continuar treballant per buscar uns objectius concrets, unes il·lusions, unes metes, depèn, en gran part, de nosaltres i el seu entorn. Ens posa l’exemple d’una nena que li agradava el francès, i volia aprendre’n fins que va començar a tenir una professora de francès que li va fer avorrir la llengua.

Volem això? Volem que els nostres alumnes caiguin de les seves il·lusions, del que en realitat volen i desitgen fer, dels seus interessos?

Està clar que no, que cadascú té uns interessos diferents i que hem de ser capaços d’ESCOLTAR aquestes veuetes que ens diuen què els agrada.

El currículum ens parla de competències bàsiques, i aquestes són per nosaltres com un “referent” ja que, permeten que la persona es desenvolupi de forma integral i és el que volem, que els nens i nenes aprenguin i duguin a terme una bona educació. Llavors, podem treballar aquestes competències tenint en compte els interessos dels nostres alumnes? El problema no és si podem o no, ja que la resposta és clara, el problema és si volem. Per tant, estem disposats a treballar dia a dia, a solucionar conflictes que passen a l’aula (que són molts), a vetllar pel desenvolupament d’uns nens i nenes, a crear un ambient d’ensenyament – aprenentatge mutu i a que gaudeixin fent allò que els hi agrada i que a més, els serveix per lluitar enfront la vida?

Això ja depèn de cadascú, per tant, important seguir endavant, caminar, avançar... Aprendre, observar, treballar amb il·lusió, amb ganes...

Llavors, em torno a fer la pregunta, fins aquí els nostres aprenentatges?

REFLEXIÓ GRUP 18. L'educació emocional a través del joc

Les noies ens han presentat el seu projecte respecte el desenvolupament integral i el treball de les emocions. Ens van proposar una pregunta, volem ser només transmissors de coneixements?

Està clar que no, la nostra tasca no consisteix en únicament dir allò que sabem als nostres alumnes sense escoltar-los, sense saber què els interessa, que necessiten... Estem equivocats si pensem això.

Dins de la nostra tasca, és molt important treballar els sentiments, les emocions. Amb unes companyes vam fer una webquest el primer curs d’aquesta carrera i voldria compartir-la amb vosaltres.

REFLEXIÓ GRUP 17. Una escola per a tots/es

Les companyes ens han presentat un projecte que es centra en la inclusió d’un nen amb TDAH, és agressiu, té retràs mental i esquizofrènia.

Aquest cas m’ha fet recordar dos experiències que he tingut.

La primera d’elles al Casal d’Estiu. Allà cada any ve un nen que té diagnosticat TDAH i té una actitud agressiva envers els companys/es, si no ve medicat es nota moltíssim i crida l’atenció en tot moment.

Aquest nen, vam estar treballant amb ell dia sí dia també i realment li agradava molt jugar sol, sense que ningú el molesti, però poc a poc el fèiem integrar-se amb el grup, fèiem activitats que li cridaven l’atenció i poc a poc s’anava fent amb la resta. Tot s’ha de dir que familiarment, el nen sempre estava sol, i la seva mare el deixa sol pel carrer, això, vulguis o no, també afecta en la seva vida i si no tenim cap suport per part de la família pot ser molt complicat també que el nen es desenvolupi com qualsevol altre.

Un altre cas és d’un alumne de l’escola on vaig fer pràctiques. Especialment a l’educació física, si el nen no ha vingut medicat, aquest es quedava amb el director o la professora de guàrdia i no li deixaven fer educació física. Ho vaig trobar un error, és com si es volguessin desfer del nen i fóra complicacions. No hem d’atendre a tots i cadascun dels alumnes que tenim? No hem de fer que aquests desenvolupin competències bàsiques per poder afrontar la vida? Doncs, per què “marginem” a un nen que té un trastorn i que, a partir de l’educació física, igual que amb les altres assignatures, es pot fer un treball d’integració, de relaxació on aquest es doni compte de les coses que fa bé i de les que no.

REFLEXIÓ GRUP 16.

Per una banda, el nostre company ens parla de la frustració i el treball d’aquest amb jocs de cooperació, i per una altra banda un nen amb discapacitat auditiva.

A classe de Tractament de la diversitat hem treballat la sensibilització de nens i nenes envers les discapacitats. He vist que hi ha molts contes que permeten introduir aquest tema amb els infants i trobo que és necessari, ja que, molts cops he sentit nens/es preguntar a professors/es coses com “què li passa a aquest nen?”.

Estem parlant doncs, de la integració de l’alumnat amb discapacitat i també de la normalització, ja que, podem integrar als nens però els altres companys/es han de ser conscients també de les necessitats dels altres.

REFLEXIÓ GRUP 13. Cuidem l'esquena!

És molt important que des de l’educació física es treballin les postures, en cas que trobem problemes de postura amb els nostres alumnes. Però crec que no tant sols ho hauríem de treballar a l’àrea d’E.F, ja que, si tant sols ho fem aquí el problema és poc provable que es modifiqui, per tant, hi hauria d’haver una coordinació amb el grup de professors/es per a treballar amb el tema.

REFLEXIÓ GRUP 12, 14 i 15. El tribunal de la convivència / Autonomía i cooperació / Davant de males conductes...cooperem!

Els nostres companys ens han presentat com evitar conflictes entre tres alumnes de 6è de primària. Han realitzat activitats tots junt i on han posat una figura que he trobat molt encertada, és la presència d’un mediador/a, el qual ha de coordinar l’activitat i vigilar que no hi hagi conflictes en el joc.

Com a punt positiu afegiria l’ús del blog com a eina per evidenciar les activitats i jocs que realitzen a classe.

He afegit el grup 14 també, ja que, també afegeixen àrbits/mediadors en el joc, en aquest cas es centrava més en el fet de conflictes a l’hora del pati, ja que els grans s’apoderaven de la pista i als petits els deixaven fora. Van decidir treballar amb jocs cooperatius. Crec que és interessant també comunicar-se i jugar amb un mateix grup d’iguals, ja que comparteixen interessos i actituds semblants per tant la comunicació és més bona, però també han de saber tractar amb altres grups ja siguin de menor o major edat, i ho han de fer amb respecte.

Finalment, el darrer grup que he volgut afegir en aquest apartat treballa les males conductes d’un nen, ja que aquest no té respecte per res. Treballen també la cooperació i els valors. Aquests últims els podem treballar de moltes maneres, vaig trobar una pàgina web molt interessant que ens parla del treball dels valors a cicle mitjà i superior que voldria compartir amb vosaltres.