Les companyes ens han presentat un projecte que es centra en la inclusió d’un nen amb TDAH, és agressiu, té retràs mental i esquizofrènia.
Aquest cas m’ha fet recordar dos experiències que he tingut.
La primera d’elles al Casal d’Estiu. Allà cada any ve un nen que té diagnosticat TDAH i té una actitud agressiva envers els companys/es, si no ve medicat es nota moltíssim i crida l’atenció en tot moment.
Aquest nen, vam estar treballant amb ell dia sí dia també i realment li agradava molt jugar sol, sense que ningú el molesti, però poc a poc el fèiem integrar-se amb el grup, fèiem activitats que li cridaven l’atenció i poc a poc s’anava fent amb la resta. Tot s’ha de dir que familiarment, el nen sempre estava sol, i la seva mare el deixa sol pel carrer, això, vulguis o no, també afecta en la seva vida i si no tenim cap suport per part de la família pot ser molt complicat també que el nen es desenvolupi com qualsevol altre.
Un altre cas és d’un alumne de l’escola on vaig fer pràctiques. Especialment a l’educació física, si el nen no ha vingut medicat, aquest es quedava amb el director o la professora de guàrdia i no li deixaven fer educació física. Ho vaig trobar un error, és com si es volguessin desfer del nen i fóra complicacions. No hem d’atendre a tots i cadascun dels alumnes que tenim? No hem de fer que aquests desenvolupin competències bàsiques per poder afrontar la vida? Doncs, per què “marginem” a un nen que té un trastorn i que, a partir de l’educació física, igual que amb les altres assignatures, es pot fer un treball d’integració, de relaxació on aquest es doni compte de les coses que fa bé i de les que no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada