L'altre dia vaig llegir un article d'Eva Comas a la Revista de Blanquerna (URL), el qual, ens parla sobre la formació de bons mestres, per una banda, la importància de la motivació, el saber escoltar als nens i nenes, respondre als seus interessos, crear un vincul empàtic entre alumnes i mestre/a – alumnes.
Per una altra banda, destaca la cooperació entre els nens/es, trencar la idea de unidireccionalitat respecte professor/a – alumne/a i crear nous contextos on es comparteixi aprenentatge, experiències, vivències...
Respecte aquest article, l’he trobat molt interessant i m’agradaria compartir-lo. Professors i professores de la Universitat Ramon Llull, comenten sobre la formació dels mestres i l’ensenyament a les aules.
Estic totalment d’acord amb la idea que exposen, crec que és molt i molt important el saber escoltar les demandes dels nens i nenes, saber els seus interessos i a partir d’aquí treballar tots de forma conjunta, no basar-nos en un tema programat que no sigui flexible. Crear aquest interès i captant l’atenció dels alumnes, en molts casos podem deixar de banda opinions negatives sobre l’ensenyament, així com les poques ganes d’aprendre i l’odi de certs temes.
Per tant, com a mestre/a s’hauria de ser capaç d’organitzar i crear un ambient motivacional en les seves classes, que d’alguna manera capti l’atenció dels seus alumnes i els faci sentir importants, crear àmbits cooperatius on valorin les opinions dels altres i creïn un respecte mutu.
Recordo els anys que estudiava en l’ensenyament obligatori, més concretament a secundària, on no trobava cap motivació, no trobava gens interessants les assignatures,simplement tenien una planificació i semblava com si, de cop i volta desaparegués aquesta programació, no sabrien on pararien i no sabrien què fer. La única assignatura que recordo que hi anava amb ganes era la d’Educació Física, però perquè sempre m’ha agradat l’esport sigui quin sigui.
Per tant, d’alguna manera com a experiència personal, no m’agradaria gens que els meus alumnes pensessin això de l’àrea que imparteixi, ja sigui a la secundària com a la primària, vull aconseguir que de bon principi aquests alumnes hi vagin amb ganes, s’esforcin i sobretot que els hi serveixi d’alguna cosa allò que hem treballat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada