“Mark Twain exposa en una de les seves obres que “ El temps! Tot el món es queixa del temps però no hi veig a ningú que faci res per a solucionar-ho”. També aquí i ara, pràcticament en tota Europa, hi ha una gran majoria de descontents que es queixen de com va l’Educació. Inclús es fan coses per a solucionar-la: a Espanya, per exemple, es promulga una nova llei sobre la qüestió cada tres o quatre anys. En canvi, dóna la impressió de que aquests remeis més bé afecten negativament la malaltia que pretenen tallar... sobre tot perquè no es posen d’acord sobre el diagnòstic de la dolença. Uns polítics culpen als altres, els altres als uns, i mentre els mestres mouen tristos el cap o s’encongeixen d’espatlles. “L’educació? Es farà el que es pugui. Però solució, el que es diu solució...”
Tal com diu aquest fragment del llibre, en aquest país, diria que és un dels pitjors en l’àmbit educatiu a la Unió Europea. Com som així, avui canviem la llei d’educació perquè canvia el partit polític que presideix el país, i l’endemà el tornem a canviar perquè torna a canviar de president. És això una manera correcta per dur a terme una educació de qualitat?
Hi ha països arreu d’Europa, com en el cas d’Alemanya, que tenen una llei d’educació que tant sols es modifica segons la demanda de la societat, és a dir, són nous temps i efectivament no podem utilitzar una llei d’educació que es va escriure, en el seu moment, fa 100 anys... Els temps canvien, la societat evoluciona, i la demanda educativa que hi ha en la nostra societat és totalment diferent. Per tant, es totalment correcte la modificació d’una llei d’educació que es centri en el que ens interessa i és que es desenvolupin aquelles competències per poder afrontar una vida social en la que ens trobem.
El que passa aquí a Espanya, és diferent. Estem parlant de, principalment dues balances polítiques que, en teoria, estan totalment oposades i que quan entra una, l’educació es centra en uns valors, i quan entra l’altra parlem d’uns altres. En resum, que ens fan tornar com a bojos. Què costa posar-se d’acord en un àmbit que afecta directament a la població del país, al futur i a la vida de tots i cadascun dels habitants? Doncs que s’ho preguntin a ells!
Malgrat aquest fet polític que afecta d’una o altra manera a l’educació, en aquest cas, nosaltres, com a mestres, podem continuar amb els nostres ideals, amb la nostra manera de fer, diguin el que diguin.
Finalment, voldria compartir un fragment d’un conte que apareix en aquest llibre, i que representa un fet interessant:
“Y así marchó el emperador en el desfile bajo el sagrado palio, y la gente que llenaba las calles y las ventanas decía:
- ¡Qué magnígico traje lleva el emperador!¡Qué bien le sienta!
Nadie quería reconocer que no veía nada, porque el que lo hiciera demostraría ser un tonto o un incapaz para el cargo que ocupaba. Ninguno de los trajes del emperador había tenido tanto éxito.
- Pero ¡si el emperador va desnudo! –dijo un niño pequeño.
- ¡Escuchad a ese niño inocente! –dijo el padre, y unos se susurraron a otros lo que había dicho el niño.
- ¡El emperador va desnudo! –gritó por fin la gente.
Y el emperador se llevó un gran susto, pues estaba convencido de que decían la verdad, pero pensó: << Tengo que terminar el desfile >>. Y continuó, aún más orgulloso, con los chambelanes llevando unos faldones inexistentes.
Què dir sobre aquest escrit d’un conte del senyor Andersen “El traje nuevo del Emperador”? En aquest conte, i més concretament en aquest fragment podem treure moltes conclusions centrant-les en l’educació, així com, aprendre a escolar als nens i nenes. Perquè siguin nens/es no els hem de tractar com a poc intel·ligents, o taxar-los com a incultes, són persones, i podem aprendre d’ells igual que ells aprenen de nosaltres. Per tant, reconduït aquest fet, podrem dir que es necessari escolar als nostres alumnes, les seves demandes, els seus interessos i molts cops ens fan veure quina és la realitat que ens envolta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada