“Quan parlem de l’ensenyament, parlem d’utopies, d’ideals, i l’objectiu nostre no es arribar-hi, sinó, fer camí. El que ens interessa és a partir de la nostra història, anar avançant amb un itinerari personal on, cada vegada, ensenyem més a ser competents”.
Antoni Zabala ens parla d’una manera clara el que són les competències bàsiques. I com diu aquest fragment que he escrit, estret d’una conferència feta per aquest autor a Eivissa, treballar a través d’una formació integral i orientadora és utòpic. Estem formant a tots els alumnes en totes les seves possibilitats? És utòpic però, és imprescindible aquesta utopia per poder ensenyar. Com diu l’autor, “com els metges, la seva utopia és que estiguem sempre sans, gràcies a això, tenen clar la direcció de la seva actuació” i és que l’objectiu principal no es arribar a aquesta formació, sinó, el que importa és el nostre camí, ja que és d’un constant creixement però amb una direcció determinada. Hem de posar els mitjans per anar avançant.
D’aquí podem parlar de la importància de les competències bàsiques en el nostre dia a dia a l’escola, i un exemple clar que voldria compartir amb vosaltres i que he extret del vídeo d’en Zabala és:
“Fem una truita a la francesa.
Són les nou de la nit i es presenta a la nostra casa uns amics que han vingut a visitar-nos però, encara no han sopat. Ens trobem en una situació real on plantejo el problema que he de resoldre. Primer analitzem la situació i a partir d’aquí selecciono la opció més indicada, per un costat puc presentar una excusa, trucar a una pizzeria o bé, tinc ous i puc fer una truita. És aquí on trec la competència de cuinar una truita.
Una persona competent domina els coneixements, però puc conèixer la morfosintaxi i la història de la truita a la francesa però no puc saber fer una truita. Domino els ingredients, que serien els fets, domino els procediments i per últim hi poso ganes (component actitudinal). Estem parlant dels conceptes, els fets, els procediments i l’actitud, és a dir, les competències, les quals són com una taula de quatre potes, a la que falla una pota, no et pots considerar competent”.
Amb aquest exemple podem veure de forma clara la importància del treball per competències. Estem parlant de situacions reals en que ens trobem i que hem d’intentar solucionar per viure en la societat on ens trobem.
Aquest concepte de competència, d’aprendre a través de situacions reals, no és un fet que ens trobem des de fa un temps, sinó que, anys enrere, autors com Decroly ens parlava d’aquest fet i ens deia “feu que la vida entri a l’escola, feu que la vida sigui l’objecte d’estudi de l’escola”.
Reconduint aquesta reflexió, al treball que hem proposat en grup, durant les pràctiques a l’escola hem observat un problema, una situació real, “el rebuig”. D’aquí, cal buscar i desenvolupar aquelles competències que es centren en aquest fet, estaríem parlant principalment de la competència social i ciutadana. Hauríem de potenciar activitats on aquesta competència sigui la base per anar treballant i anar reconduint la situació, d’alguna manera provocar una situació on possiblement trobem un problema d’aquest estil i actuar-hi. Els jocs cooperatius i el treball de l’empatia serien dues maneres que podríem utilitzar per intentar treballar aquesta competència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada