Buscant per les prestatgeries de casa, vaig trobar aquest llibre “Va de mestres. Carta als mestres que comencen” de Jaume Cela Ollé i Juli Palou Sangrà. És un llibre que recordo haver llegit el primer any que vaig realitzar la carrera de Magisteri d’Educació Física a la Universitat de Vic. He tornat a llegir-me’l per refrescar la memòria i tal com recordava, el llibre el vaig trobar interessant.
El que voldria destacar d’aquest llibre i que, d’alguna manera afecta directament en la meva vivència a les pràctiques d’aquest any, és quan els autors ens parlen de la multiculturalitat.
Un fragment del text que he triat i que em sembla interessant parlar-ne és el següent:
"Aquests corrents migratoris arriben a l’escola i són portadors de cultures molt riques, encara que diferents a la nostra. El repte és fer d’aquesta diferència un motiu d’enriquiment per a tots. Aquest repte implica moltes institucions socials i d’una manera especial l’escola, atès que és la primera institució que reuneix fins als setze anys les criatures i els joves sense cap distinció."
Capítol 30, pàgina 75.
Aquest text ens parla de la quantitat d’alumnes nouvinguts que arriben a l’escola, de diferents cultures i nacionalitats, i que l’escola ho ha d’aprofitar per tal d’enriquir-se.
Els autors, no estan a favor de la divisió de les aules per cultures, sinó que defensen la varietat d’aquestes, ja que formen un ambient pur, real, interessant per desenvolupar i per aprendre.
Insisteixen en acollir tots aquells infants vinguin d’on vinguin. També posen un punt de rellevància en el contacte entre diferents cultures, que tot hi no ser fàcil, el que importa es l’enriquiment, no les desigualtats.
Abans de les pràctiques, com cada estiu, vaig treballar en un casal al meu poble, com a cada any, una experiència diferent i molt bona. El grup d’infants que hi havia era molt variat. La majoria eren nens i nenes del poble, però hi destaca una nena de Rússia. Es deia Daria.
La Daria, tot hi no saber parlar castellà ni català, al casal va acabar sortint aprenent algunes paraules. L’entrada d’aquesta infant dins aquell grup, on tots ja es coneixien, va ser bastant dura, i més sense poder comunicar-se a través del llenguatge verbal.
Passaven les hores i l’actitud dels altres infants davant d’aquesta nouvinguda va ser espectacular. Molts d’ells s’apropaven a ella i intentaven comunicar-se a través de gestos, però mai deixaven de banda el llenguatge verbal. Tots van aprendre que venia d’un altre lloc, on els hi varem situar dins d’un mapa del món. Llàstima no haver pogut gravar els petits moments i les petites accions dels altres nens i nenes envers la nouvinguda.
Una anècdota que em va fer molta gràcia va ser l’actitud d’un nen envers la Daria. Aquesta li va dir unes frases amb el seu idioma, i clar, el nen al no entendre-ho va posar una cara ben estranya i es va apropar a les monitores ben espantat. Davant d’aquesta situació, els varem fer entendre que la Daria parlava un altre idioma i que tot hi així es podien comunicar igualment. Així ho van fer, a través del joc, de gestos, dibuixos, etc. van aprendre a establir un diàleg entre ells/es.
A més a més, a les pràctiques d’aquest any, les vaig realitzar a l’Escola Camps Elisis, i és un centre on hi ha un altíssim percentatge d’alumnes de diferents cultures. Vaig treballar amb diferents alumnes, conviure dia a dia amb diferents cultures i veure com tots els nens i nenes es relacionen entre ells, deixant de banda la seva raça, és molt enriquidor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada