Avui hem anat a fer la primera intervenció pràctica del nostre projecte.
Podríem dir que ha estat molt bé. L’ambient en el grup – classe ha estat molt favorable i les relacions entre els companys/es ha estat positiva, llàstima que no hàgim pogut gravar-ho!
Hem realitzat dues activitats:
- Qualitats positives i qualitats negatives. En aquesta activitat hem fer 3 equips, i tots portaven una bossa d’escombreries com si fos un vestit. Llavors, primer dos membres de l’equip anaven a la punta del pavelló mentre els altres escrivien en un “post-it” dues qualitats positives i una de negativa. Quan tots hagin escrit havien d’anar corrent d’un en un, en forma de relleus, i empegar-los-hi els “post-it”. Així successivament fins que tots tenien la seva bossa d’escombreries amb les qualitats posades.
- Endevina qui sóc!. Aprofitant els grups, es posaven en rotllana mentre un/a sortia al mig i havia d’imitar a algun company/a de la classe. Els altres ho havien d’endevinar.
En aquestes activitats, m’han xocat molt comentaris que feien alguns nens envers una nena. Feien comentaris com “em costa molt posar qualitats positives a la Laura, perquè no en té cap!”. Altres comentaven i deien “s’enfadaran si poso coses negatives...!”.
Tots aquests comentaris, un acabades les activitats els varem analitzar tots junts. Van anar sortint nen/a per nen/a i llegien allò que els seus companys/es els havien posat. Així, molts nens ens deien que preferien que els hi escriguin més qualitats positives que negatives, ja que, llavors s’enfaden. I a partir d’aquí, és on entrem el concepte d’ EMPATIA. Els nens/es es donen compte que a ells no els hi agrada que els diguin coses dolentes, tot i sabent que tots tenim coses positives i coses negatives, i per tant, reconeixen que en diuen a companys/es, pares i mares, germans/es... Però, com diria Gandhi “Si ens posem a les sabates d’aquestes persones, entendríem el seu punt de vista, les seves sensacions, els seus sentiments?”. Aquí, molts nens/es començaven a posar cares de “teniu raó!” però encara estaven capficats en que “si els ho diem és perquè s’ho mereixen!”.
Realment, els resultats de la pràctica han estat bons. M’ha impressionant molt l’actitud dels nens i nenes i la saviesa que tenen per comprendre segons què conceptes, tot i que els i hi costa posar-se encara més a la pell dels altres. Pot ser aquí és on hauríem de capficar-nos-hi, la següent sessió aprofundir molt més en treballs empàtics, on realment siguin conscients de que moltes vegades deixem de costat a persones i, realment,a nosaltres no ens agrada gens, per tant, als altres encara menys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada