La teoria sistèmica

Fins aquí he volgut comentar tres llibres que havia llegit i m’havia agradat compartir i reflexionar allò que ens diuen.

Reconduint la meva recerca personal sobre educació, podria continuar llegint llibres i comentant-los amb igual o més ganes que fins ara, però començaré a conduir aquest blog al que, en aquest moment, està sent el projecte que desenvoluparem a classe.

El projecte es centra, principalment, en un petit “problema” sorgit a l’aula mentre fèiem pràctiques a l’escola. De bon principi, varem veure com dos alumnes es trobaven “fora” del grup – classe, formant d’alguna manera comentaris del propi grup, que eren despectius i que d’alguna manera rebutgen aquests alumnes. Un cop trobat el problema, què millor que investigar al respecte. Estem parlant del rebuig a alumnes que, d’alguna manera tot això pot portar a un greu problema a l’aula, així com el bullying, i per tant, més val prevenir aquest fenomen a les nostres aules.

Fins ara he trobat comentaris d’autors que podríem resumir en aquest tres punts:

- Facilitar l’aprenentatge a l’estudiant sobre el que desitja i necessita aprendre.

- Ensenyar a l’alumne com aprendre més efectivament.

- Motivar al discent perquè aprengui de forma particular, aquelles coses que necessita, en l’ordre de satisfer els seus desitjos i curiositats i que a la vegada siguin socialment útils.

Definint aquests tres punts d’una manera més concreta, estaríem parlant de la teoria sistèmica.

Treballar amb els alumnes fent ús dels punts anteriors descrits, així com, l’autoaprenentatge, l’aprenentatge en virtut d’ensenyar-li a un altre, fent un aprenentatge en base d’un guia que en sap. Podem parlar llavors de la convivència entre companys/es, si un aprenentatge es basa en tots aquests objectius, podem confirmar que realment la relació entre els membres, en aquest cas, d’un grup – classe poden arribar a tenir una relació més unida, més bona, deixant de banda rebutjos.

Llavors, d’aquí podem treure que, primer cal observar el grup – classe, és possible que al cap d’uns mesos d’haver fet el pràcticum, aquest problema s’hagi resolt, en cas de que continuï igual, cal crear aquest conflicte, provocar-lo i d’aquí, treure-li suc i intentar reconduir la classe en el nostre objectiu, intentar que hi hagi un ambient harmònic a l’aula, on tots som companys, i on no hem de rebutjar ni al que tenim al costat ni al que tenim dos taules més enllà, tots vivim en la mateixa societat i tots ens hem de comportar com a tals.

Parlant d’un article que vaig llegir sobre en Ramon Flecha, i molt relacionat amb la teoria sistèmica, aquest autor ens parla de les comunitats d’aprenentatge com a expertes en la resolució de conflictes; així com diu el títol de l’article, podem parlar de comunitats d’aprenentatge com un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per a aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula (Valls 2000).

Per tant, el treball conjunt i cooperatiu entre els diferents membres d’un grup – classe, a més dels familiars i dels mestres; creant un ambient en forma de debat, tertúlia, d’interessos comuns, assemblees, reflexions sobre actituds i problemes viscuts personalment... Tot això pot provocar un ambient on hi hagi solidaritat entre tots els membres d’un grup, així com els punts que hem estat parlant anteriorment sobre la teoria sistèmica, tots els membres estan parlant d’un tema que els interessa, que els motiva, i que intenten solucionar, però no tant sols parlem d’un tema que incumbeix al grup – classe, sinó que hi participen activament les famílies i els mestres. Tots convivim en la mateixa societat i perquè no treballar tots junts per tal de crear un ambient social positiu.