“Des d’una Educació Física crítica y compromesa han de superar-se les barreres excloent que existeixen en tot el món. L’esport conté un component, la competitivitat, que dificulta la superació d’aquestes barreres, però en combinació amb altres elements, com el joc participatiu i interactiu en un pla d’igualtat, es poden fomentar tota una sèrie de valors i superar estereotips excloents”
En aquest fragment del llibre “Multiculturalismo y Educación Física”, extret del capítol 1 d’en Ramon Flecha i Lidia Puigverd, ens parla sobre les desigualtats que existeixen en la nostra societat, avui en dia més que mai.
Ens trobem en una societat on hi conviuen membres de diferents cultures. Per tal de conviure tots junts hem de crear un ambient amb uns certs valors, així com el respecte als altres, ja que, sinó la convivència entre tots podria portar greus problemes, que, tot hi haver-hi, des de l’escola podem donar suport a aquest canvi.
Vaig fer les pràctiques a l’escola Camps Elisis de Lleida i és una escola on, gairebé el 99% dels nens i nenes són de cultures diferents a la nostra.
Per una banda, m’agradaria parlar de la meva experiència a l’escola i és que, quan vaig arribar i vaig veure la quantitat d’ètnies que convivien en un mateix grup – classe i la relació que entre ells tenien era impressionant, en sentit positiu, no hi vaig veure cap símptoma de racisme entre ells, l’únic a destacar i que vaig comprovar desprès de diferents classes d’Educació Física, és que, a l’hora de fer grups, m’adonava que si li tocava elegir a un nen/a marroquí/na, aquest/a solia elegir sempre a algú de la seva ètnia, però tot hi així, entre els altres membres de la classe no hi havia cap problema i tots participaven en els jocs cooperant i sense rebutjos.
Per una altra banda, vaig reflexionar sobre el fet d’haver-hi tantes persones de diferents cultures a una mateixa escola, i molt poca gent del país. No entenc com, no hi ha variació i més repartiment entre altres escoles, és com si els de la nostra cultura siguem uns “racistes” i vulguem separar per escoles segons les cultures, però pensant-ho bé, pesa més el fet econòmic que el cultural, tot hi que moltes vegades va lligat, ja que vénen famílies que tenen un nivell socioeconòmic bastant baix.
Pel fet de ser una escola amb gent de tantes cultures, he arribat a sentir molts comentaris despectius sobre aquesta, i realment es nota que no han estat dins i han vist l’ambient que es respira, és una escola petita però té molta força, molt treball, molta iniciativa pels professors/es ja que formen un grup professional excel·lent que lluita per l’escola i sobretot per l’aprenentatge dels seus alumnes. Veure des de fora i, des de dins aquest ambient va fer que encara hi posés més il·lusió per voler continuar fent la meva tasca.
El fet de que duguéssim a terme en nostre projecte d’aquesta assignatura a aquesta escola, no és pel motiu de multiculturalisme, ja que, el rebuig entre alumnes passa en molts llocs, que hi haurà casos que tinguin a veure amb la cultura i d’altres que no.
Podem dir, que al grup de 5è els nens/es rebutjats en cap moment ho són per la seva ètnia, per tant no ens trobem amb un problema de “racisme”.
Finalment dir que, aquest llibre podríem lligar-lo amb el comentari que vaig fer sobre les "comunitats d'aprenentatge". Lidia Puigvert també hi treballa en aquest projecte, parlant també de la coavaluació, i m'agradaria compartir un video molts interessant que vaig trobar sobre aquesta professora, el podeu trobar en aquest enllaç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada