Aprendre junts a l'aula. Una proposta inclusiva

L’altre dia vaig llegir un llibre que es diu “Aprendre junts a l’aula. Una proposta inclusiva” de Teresa Huguet i Comelles.

El següent llibre ens contextualitza sobre el significat d’una escola inclusiva i a més, ens explica l’experiència d’aquest model a l’escola Folch i Torres d’Esplugues de Llobregat.

Com diu l’autor Stainback (2001), l’educació inclusiva és “un procés pel qual s’ofereix a tots els infants, sense distinció de capacitat, raça o qualsevol altra característica, l’oportunitat de continuar sent membre de la classe ordinària i d’aprendre dels seus companys/es, dins l’aula.”

Podríem dir que es crea un ambient on hi conviuen nens i nenes amb diferents característiques, i d’alguna manera crea l’aula com un petit model de societat, per tant es necessari desenvolupar uns valors, basats sobretot en el respecte i la tolerància.

Des de l’escola s’haurien de potencia aquests valors, però caldria l’ajuda de les famílies i de tot l’equip docent. Si es reconstrueix una aula amb les característiques que té la societat i es fomenta els valors necessaris per conviure junts, l’aprenentatge és molt més significatiu i, per tant, els pot servir per desenvolupar-se com a membres de la societat que actualment ens envolta.

Segons Pujolàs (2003) “perquè una escola sigui realment per a tothom, no té cap remei que dirigir-se personalment a cada una de les persones que en formen part, i respondre a les necessitats específiques i personals de cadascú.”

L’altre dia vaig veure un documental a TV3, al programa 30 minuts, que parlava sobre el fracàs escolar i comparava l’educació del nostre país amb Finlàndia. Realment em vaig quedar sorpresa pel prestigi que se li dona a l’educació en aquell país. Allí tenen infinitat de recursos per dur a terme les classes, i no parlo d’escola privades, sinó públiques.

Al nostre país no podríem pas dir això, i és que els diners que es destinen a l’educació són més baixos i encara avui en dia volen retallar més. Encara em costa entendre com poden retallar en Educació i Sanitat, quan els dos són els pilars bàsics de la nostra vida. Però com tots sabem, vivim en un món ple d’ignorants, tot i això no hem de ser pessimistes i lluitar perquè els alumnes de la nostra classe, almenys, tinguin un desenvolupament favorable i aprenguin com cal.

Finalment dir que a Finlàndia, destaco el treball en una escola on els alumnes tenien a una mestra – tutora durant els 6 anys que durava la primària. Aquet és un fet molt positiu, ja que, permet conèixer a la perfecció a tots i cadascun dels membres del grup – classe i així permetrà treballar d’una forma individualitzada.